Un somni comença a prendre forma

Molts ja sabeu que aquest estiu marxo a Índia amb SETEM, l'ONG amb la que l'any passat vaig viatjar a Bolívia. Però ben pocs sabeu què representa per  mi aquest viatge. L'espero des de fa més de 10 anys. I no és només anar  a Índia, sinó com hi vaig. Tot i que ja ho estem tirant endavant, encara no sóc prou conscient que el somni més important ens els últims 10 anys està a punt de complir-se. Susposo, i espero, que ho pugui païr abans de marxar i, encara que sé que el contrast i el cop a l'aterrar serà dur, espero estar una mica més preparada psicològicament, perquè avui, encara no ho estic prou.

Com ja he dit, només aquells que em coneixeu de molts anys sabeu que representa aquest viatge i estic segura que marcarà un abans i un després en la meva vida.

Només sento no poder anar on sempre he volgut, a Kolkatta, a conèixer els carrers que, fa ja 12 anys, em van cridar des d'un documental.

1 mes i 23 dies

;)