Acabo de recordar perquè miro tant poc la TV. Resulta que després de sopar i abans de posar-me un DVD (que és el més habitual) m'ha donat per fer una mica de zapping i he enganxat un programa que començava aleshores: "Vuelta y vuelta" a la sexta. No coneixia aquest programa però com he vist que comparaven preus entre les despeses dels nadons (tema que em comença a interessar força ;) ) i despeses de funeral m'ha fet gràcia quedar-m'ho mirant.
A veure, està clar que en un programa no treuran els productes més barats del mercat (que donada la situació actual no entenc perquè no ho fan), però cal treure només els més cars i sel·lectius? això si, recordant cada dos per tres que estan "al alcance de todo bolsillo"! Doncs no sé jo quina butxaca serà, perquè la meva no es pot permetre el luxe de pagar 700€ perque en un petit vaixell (petit, perquè no era res de luxe ni de l'altre món) pugui llençar les cendres d'un familiar al mar. Per molt maco que sigui, dic jo que la platja és el mateix mar i gratis, no?
Bé, m'he desviat del tema. On volia anar a parar és que realment cal gastar-se aquestes quantitats de diners per coses que només s'utilitzen per una estona (funeral) o dos mesos a la vida d'un nen (roba i complements de nadó)? I ho diu una que es va gastar un dineral en el seu vestit de núvia, i que us ben asseguro que ara no ho faria (cert és que la meva visió de les coses està canviant molt d'un temps aquí).
Cal una habitació de bebé de 4000€ o una caixa, per molt pi que sigui, de 3000€? Cert és també, com he dit abans que només han mostrat una cara de tot això. No han anat a preguntar a la gent que hereta cotxets de nadó d'amics o familiars, compra mobles de 2ª mà,...
Al final del programa han fet una suma dels imports de totes aquelles coses que ens han mostrat "imprescindibles" per tenir un fill o morir-se "amb dignitat", i el resum és d'un total d'uns 14.000€ per nen i 19.ooo€ per funeral. ENS HEM TORNAT "MAJARAS" O QUÈ??
De veritat espero que quan tingui un nen (o nena) no m'hagi de deixar aquesta quantitat de diners, i no perque el nen no s'ho mereixi o perque sigui una garrepa, sinó perquè crec que un 60% de tot el que han mostrat era totalment innecessari. I no parlem ja dels funerals. A cas, si jo em moro i els meus familiars no tenen aquestes quantitats em deixaran que em pudreixi? ho dubto molt. Que aniré a una fossa comú o a un nínxol qualsevol? a mi, us ben asseguro, que tant em farà, i espero que a tots aquells que quedin també, perquè el que de veritat importa es aprofitar els moments de cada dia.
Doncs bé, acabo de mirar aquest programa i seguidament a A3 (gran cadena, no m'ho negareu ;P) trobo un programa que s'emporta a 5 paràsits adolescents a construir un menjador escolar a una població de Nicaragua. I jo torno a repetir: ENS HEM TORNAT "MAJARAS" O QUÈ??
Primer de tot: em sembla una falta de respecte infinita per la població que els rep, portar a elements com aquests que, a més de tenir un lloc més que còmode per viure, els importa tot una merda i no tenen respecte ni tan sols pels nens quan fan la cua per rebre un escàs dinar.Segon: una altra manca de respecte per la gent que realment creu en aquests projectes i destina les seves vacances a fer coses així. Estigui jo d'acord o no amb aquest tipus de cooperació crec que es mereixen respecte.
i Tercer: si realment volen que aquests individus es reeduquin, per començar que vagin acompanyats d'educadors i no d'exfutbolistes amb bones intencions, i els col·loquin en situacions extremes on vegin que si no és per ells i la seva feina no mengen, no dormen i no tiren endavant.
Què volen aconseguir amb aquest tipus de programes, ja que no és l'únic que utilitza aquests "elements" per guanyar audiència?
De què serveix el que des de les escoles es treballa o es vol treballar: el valor de l'esforç, el respecte, la feina ben feta, la superació personal, si a la mínima que mires la TV veus que el que es resalta és el màxim benefici amb el mínim esforç, lloar aquell que guanya molt per no fer res...?
De què s'estranyen quan surten adolescents i joves sense cap motivació ni responsabilitat si quan son petits se'ls dóna tot fet i mastegat (en aquest programa he vist que una mare li posava el paté a la torrada a la filla de 18 a. davant dels nassos i assegudeta a taula) i se'ls porta dins d'una bombolla de comoditats?
Realment i per desgràcia n'hi ha molts d'aquests en aquest país, però per sort no ho són tots. Hi ha també una quantitat de joves i grans que s'impliquen, que volen fer coses pels altres a canvi de res, que hipotequen el temps lliure amb projectes que beneficien a altres, però és clar, aquests no comporten audiència. Sort que encara ens queda la 2 que fan programes ben parits com ara "Para todos la 2" en horari diürn (increïble) i d'altres molt bons a hores intempestives.
Bé, això només és una petita reflexió desordenada que he fet mentre mirava aquests programes i que, com he dit al principi, m'ha recordat perquè miro poc la TV
Si, nos hemos vuelto majaras.
ResponderEliminarEstos días me he leído dos libros de René Guenon (“La crisis del mundo moderno” y “El reino de la cantidad y el signo de los tiempos”), dos libros imprescindibles para entender el camino que nos ha llevado hasta nuestros días y para poder comprender que es lo que separa a “occidente” del resto de las culturas del planeta.
Estos libros me han ayudado mucho a discernir el grano de la paja. Hace tiempo que tenía mis dudas sobre si las ONG’s occidentales eran positivas o no para otras culturas… este par de libros te dota de las herramientas necesarias para poder evaluar si las cosas se están haciendo bien o no… si te codeas con este tipo de organizaciones te recomendaría, porqué no puedo decir que te “obligaría”, leerte esos libros. Dicen que “el camino al infierno está empedrado de buenas intenciones”… es imprescindible tener muy claro si la acción de una determinada ONG supone una piedra más hacia el infierno de esas culturas o si por el contrario supone una ayuda autentica.
Susana… léetelos. El primero de los dos se lee rapidísimo y supone un resumen del segundo de los libros. En el segundo se trata TODO de modo mucho más amplio y los primeros 4-5 capítulos son duros de leer, pero a medida que avanza el libro todo se hace muchiiiiisimo más claro. Léetelos para evitar que vayas por ahí poniendo “piedras” hacia el camino al infierno.
Besotes!!
Ei Su!!
ResponderEliminarEstic totalment dacord amb el que dius. És més, jo animo a tothom a reflexionar sobre els "programes de televisió" (ho escric entre cometes perqué realment no sé si es poden clasificar com a tals) en que el que es potencia i el que es transmet és: la llei del mínim esforç, el cridar per imposar (no dialogar), quan més cutre, més mal puguis fer, més insultis i més perdis el respecte als teus companys millor .. aixó és el que s'està ensenyant a través de la televisió sobretot en programes de T5 i que no penso dir el nom del programa en concret perque només de pensar en el presentador i cooperants em venen ganes de tirar la tele per la finestra. I que dir de canals de la TDT amb comentaris masclistes i d'ultra dretes...!!! (Mama por!!)
El més trist de tot és que tot es fa per l'audiència es igual que estiguem en moments de crisi, i no em refereixo a la crisi econòmica només, sino també a la crisi de valors que, sincerament, crec que les noves generacions ( no totes, tot s'ha de dir) no tenen ni idea del que realment signifiquen.
Su, ens hem tornat "majaras" i crec que la cosa va a pitjor.
Petons
Ispa
Papi oso, t'agraeixo les recomanacions. Tot i que jo col·laboro amb alguna ONG miro molt bé el que fan perquè, en general, estic molt en contra de certs tipus de cooperació, on les bones intencions ho omplen tot sense parar-se a mirar les conseqüències de les bones accions, que moltes vegades són pitjor que no fer res (es peor el remedio que la enfermedad). Per això, aquest any m'embarco per segona vegada amb SETEM que treballa amb ONG locals del país i on l'únic que fem és veure com treballen i com s'organitzen des de les seves pròpies iniciatives, tot i que de vegades tampoc hi estigui del tot d'acord amb el que fan. Busquen un desenvolupament major, però seguint moltes vegades el nostre "gran model" occidental de desenvolupament. De veritat creiem que és tan bo? A mi em sembla que no ens va gaire bé, i veient com comunitats que fa segles i segles tiren de les seves normes i amb una organització força bona, ara, de bones a primeres, ens han agafat com exemple i vulguin un desenvolupament similar al nostre (sempre parlant en termes econòmics i materials, mai culturals, és clar).
ResponderEliminarSETEM treballa per la sensibilització a occident de, com crec que tu ben deies en un altre post, la culpa és nostra, dels països "del nord" als quals, per una banda no convé que els altres arribin al nostre nivell econòmic ni material i per una altra s'omplen de "bones intencions hipòcrites". Si les nostres empreses i polítiques deixéssin fer a aquests països el que realment els convé sense imposar polítiques de lliure comerç, explotació dels bens naturals i d'altres per l'estil, probablement les coses canviarien força. Però això no convé gaire, no?
Anna, estic d'acord amb tu però jo diria més sobre aquest canal. Encara el tinc al meu comandament però t'asseguro que el tinc força vetat, no miro cap programa, passo el canal el més ràpid possible i si alguna vegada em despisto i deixo les notícies, t'asseguro que no duren més de dos minuts, ja que semblen més una crònica social que un telenotícies seriós
ResponderEliminarFixa’t en aquesta frase: “Busquen un desenvolupament major, però seguint moltes vegades el nostre "gran model" occidental de desenvolupament.”... i tu mateixa arribes a una conclusió: “Busquen un desenvolupament major, però seguint moltes vegades el nostre "gran model" occidental de desenvolupament. De veritat creiem que és tan bo?”
ResponderEliminarEs interessant fer-se una reflexió. Es comú a totes les cultures tradicionals torbar-se amb el fet de que totes elles consideren que venen d’un passat gloriós (l’edat d’or) que s’ha anat diluint fins arribar a l’estat deplorable actual (edat de ferro). Només hi ha una cultura al planeta terra que negui la màxima de “los tiempos pasados fueron mejores” ... la nostra.
La nostra cultura creu que el grau de desenvolupament d’un poble es determina pel seu grau de progrés tecnològic i econòmic, mentre que les cultures tradicionals estableixen el grau de desenvolupament fixant-se en el grau d’espiritualitat i facilitat per assolit la connexió amb “el tot”. Des d’aquests plantejaments tradicionals es complicat creure que portar escoles, hospitals o tecnologia per comunicar-se sigui positiu i suposi un autèntic progrés. Hem perdut la espiritualitat i qualsevol cosa que ajudi a d’altres cultures a perdre-la ha de ser evitat.
Una abraçadaaaaaaaaa!!