Acabo de recordar perquè miro tant poc la TV. Resulta que després de sopar i abans de posar-me un DVD (que és el més habitual) m'ha donat per fer una mica de zapping i he enganxat un programa que començava aleshores: "Vuelta y vuelta" a la sexta. No coneixia aquest programa però com he vist que comparaven preus entre les despeses dels nadons (tema que em comença a interessar força ;) ) i despeses de funeral m'ha fet gràcia quedar-m'ho mirant.
A veure, està clar que en un programa no treuran els productes més barats del mercat (que donada la situació actual no entenc perquè no ho fan), però cal treure només els més cars i sel·lectius? això si, recordant cada dos per tres que estan "al alcance de todo bolsillo"! Doncs no sé jo quina butxaca serà, perquè la meva no es pot permetre el luxe de pagar 700€ perque en un petit vaixell (petit, perquè no era res de luxe ni de l'altre món) pugui llençar les cendres d'un familiar al mar. Per molt maco que sigui, dic jo que la platja és el mateix mar i gratis, no?
Bé, m'he desviat del tema. On volia anar a parar és que realment cal gastar-se aquestes quantitats de diners per coses que només s'utilitzen per una estona (funeral) o dos mesos a la vida d'un nen (roba i complements de nadó)? I ho diu una que es va gastar un dineral en el seu vestit de núvia, i que us ben asseguro que ara no ho faria (cert és que la meva visió de les coses està canviant molt d'un temps aquí).
Cal una habitació de bebé de 4000€ o una caixa, per molt pi que sigui, de 3000€? Cert és també, com he dit abans que només han mostrat una cara de tot això. No han anat a preguntar a la gent que hereta cotxets de nadó d'amics o familiars, compra mobles de 2ª mà,...
Al final del programa han fet una suma dels imports de totes aquelles coses que ens han mostrat "imprescindibles" per tenir un fill o morir-se "amb dignitat", i el resum és d'un total d'uns 14.000€ per nen i 19.ooo€ per funeral. ENS HEM TORNAT "MAJARAS" O QUÈ??
De veritat espero que quan tingui un nen (o nena) no m'hagi de deixar aquesta quantitat de diners, i no perque el nen no s'ho mereixi o perque sigui una garrepa, sinó perquè crec que un 60% de tot el que han mostrat era totalment innecessari. I no parlem ja dels funerals. A cas, si jo em moro i els meus familiars no tenen aquestes quantitats em deixaran que em pudreixi? ho dubto molt. Que aniré a una fossa comú o a un nínxol qualsevol? a mi, us ben asseguro, que tant em farà, i espero que a tots aquells que quedin també, perquè el que de veritat importa es aprofitar els moments de cada dia.
Doncs bé, acabo de mirar aquest programa i seguidament a A3 (gran cadena, no m'ho negareu ;P) trobo un programa que s'emporta a 5 paràsits adolescents a construir un menjador escolar a una població de Nicaragua. I jo torno a repetir: ENS HEM TORNAT "MAJARAS" O QUÈ??
Primer de tot: em sembla una falta de respecte infinita per la població que els rep, portar a elements com aquests que, a més de tenir un lloc més que còmode per viure, els importa tot una merda i no tenen respecte ni tan sols pels nens quan fan la cua per rebre un escàs dinar.Segon: una altra manca de respecte per la gent que realment creu en aquests projectes i destina les seves vacances a fer coses així. Estigui jo d'acord o no amb aquest tipus de cooperació crec que es mereixen respecte.
i Tercer: si realment volen que aquests individus es reeduquin, per començar que vagin acompanyats d'educadors i no d'exfutbolistes amb bones intencions, i els col·loquin en situacions extremes on vegin que si no és per ells i la seva feina no mengen, no dormen i no tiren endavant.
Què volen aconseguir amb aquest tipus de programes, ja que no és l'únic que utilitza aquests "elements" per guanyar audiència?
De què serveix el que des de les escoles es treballa o es vol treballar: el valor de l'esforç, el respecte, la feina ben feta, la superació personal, si a la mínima que mires la TV veus que el que es resalta és el màxim benefici amb el mínim esforç, lloar aquell que guanya molt per no fer res...?
De què s'estranyen quan surten adolescents i joves sense cap motivació ni responsabilitat si quan son petits se'ls dóna tot fet i mastegat (en aquest programa he vist que una mare li posava el paté a la torrada a la filla de 18 a. davant dels nassos i assegudeta a taula) i se'ls porta dins d'una bombolla de comoditats?
Realment i per desgràcia n'hi ha molts d'aquests en aquest país, però per sort no ho són tots. Hi ha també una quantitat de joves i grans que s'impliquen, que volen fer coses pels altres a canvi de res, que hipotequen el temps lliure amb projectes que beneficien a altres, però és clar, aquests no comporten audiència. Sort que encara ens queda la 2 que fan programes ben parits com ara "Para todos la 2" en horari diürn (increïble) i d'altres molt bons a hores intempestives.
Bé, això només és una petita reflexió desordenada que he fet mentre mirava aquests programes i que, com he dit al principi, m'ha recordat perquè miro poc la TV
Us heu parat a mirar als nens, les seves expressions? Normalment són molt disteses i alegres, i gairebé sempre amb un somriure que els il·lumina la cara. Però a mida que creixem sembla que la força de la gravetat guanyi als nostres llavis i anem perdent l'alegria en el camí de la vida.
