domingo, 14 de junio de 2009

Un destí que esperem


Cada vegada queda menys. Es va apropant el dia d'agafar un avió i creuar mig món per anar a parar a aquesta preciosa zona: Bolívia. Ens esperen moltes emocions, pors, nervis, alegries, impotencies, però sobretot una gran experiència que de ben segur no oblidarem a la vida, i potser, fins i tot, será la primera de molts altres.

4 comentarios:

  1. ...em continuo emocionant al llegir-te...
    hem de parlar tant!
    t'estimo princesa!
    ets una fadeta que ho sàpigues... iL·lumines a aquells que tenen la sort de passar per la teva vida.
    I allà a Bolívia no seràs menys, il·luminaràs com mai has fet i t'il·uminaran de la manera més plena que encara et farà més especial.
    M'hagués encantat compartir-lo amb tu.
    T'estimo

    ResponderEliminar
  2. Gràcies nina, tu si que ets un solete. Ja m'agradaria ser tot el que dius ;), amb prou feines faig la vida a la meva mida.
    Ens veiem aviat, i sovint, eh?
    Un petonàs i un gran somriure

    ResponderEliminar
  3. Et felicito Susana.... aquest blog mostra una finissima sensibilitat..... que la disfrutis i gracies per compartir-la

    ResponderEliminar
  4. Hola Susana! felicitats per aquest bloc entregat a la reflexió i la sensibilitat... De ben segur que aquesta experiència a Bolívia ens deixarà un lligam per sempre, fins la propera! petonets**

    ResponderEliminar