Un altre moment màgic que se suma a la meva memòria. Ahir vaig anar a la conferència "Els somriures de tots" de Jaume Sanllorente. No tinc paraules per descriure els moments que vam viure. Ens va relatar la seva història amb la India i els nens de l'orfanat de Karuna (història que ja coneixia pel llibre), però sentir-ho de la seva pròpia veu, veure com somreia o se li transformava la cara quan recordava algunes coses, simplement, increíble.
Tant de bo tingués la valentia que ell té. Mica en mica, vaig reunint forces per poder donar el pas.
I estic en ple canvi de vida.
Sigui aquí o sigui allà, el que si tinc clar és que comparteixo completament el seu sentit de vida: servir als demés. No sé com ho faré, però tinc clar que així trobaré la meva felicitat, i a poc a poc m'hi vaig apropant.
Gràcies a persones com en Jaume, la nostra petita il·lusió va creixent i veus que arribar a alguns somnis no és impossible.Espero algun dia, poder transmetre la felicitat i plenitud que ell ens va fer arribar ahir i cada dia.
Gràcies de tot cor
Hola Susana, he trobat el teu blog a través d'un comentari que has deixat al blog de Sonrisas.
ResponderEliminarNo vaig estar a la xerrada d'ahir, però vaig poder sentir en Jaume la setmana passada en una altra conferència.
La seva història és captivadora i ell l'explica molt bé.
Molta sort en tots aquests canvis que t'estàs plantejant!
EduCom gotes a l'oceà
preciosa meva...
ResponderEliminaruna vegada més, m'has emocionat amb les teves paraules, m'has fet remoure tot allò que porto a dins, tot allò q tant ens uneix. Princesa, vagi com vagi, una cosa pots tenir més que clara, jo hi seré amb tu en el teu camí, perquè vals el teu pes en or i perquè t'estimo moltíssim!
ens veiem diumenge? =)
mmmmuà nina!
Jo també hi era!!!! L'he vist un parell de vegades i és tan gratificant tenir-lo aprop!!!! a mi em carrega d'energia, tant ell com les persones que l'envolten.
ResponderEliminarPetons