Ahir vaig poder veure el reportatge de 21 días en las minas de Bolivia. Em va portar tantíssims records!!! Els paisatges però sobretot la gent i les condicions en que treballen em van transportar una altra vegada a Bolívia, a Yura, a aquella comunitat que ens va acollir. A la família Cabrera que ens va tractar com un més de la família i que tant de carinyo ens van donar.
Vaig recordar els durs moments del comiat (segur que molt més durs per ells que per nosaltres)de tots ells: Feliciano, Juddhy, Wilson, Alex, Bárbara, però sobretot la Felipa i, especialment per a mi, la Yessica. Al veure les imatges de com s'acomiada la reportera de la seva companya era inevitable reviure aquells moments tan durs, sabent que tornaràs a casa teva, amb les teves comoditats i la teva família, però sent conscients que ells seguiran allà, amb mínimes possibilitats de prosperar a millors condicions laborals
Des d'aquí i per a tots ells el petó més gran que pugui haver-hi i una abraçada ben forta.
Aquí us deixo l'enllaç del reportatge:
Que el vostre somriure us acompanyi sempre
